Ramon Camps i Miró
Barcelona, 1884 - Sant Esteve Sesrovires/Sant Vicenç dels Horts, 1936
ELS CAMPS
CAMPS I FABRÉS
La família Camps[1] la
trobem inicialment afinada a Manresa. Tant els Camps com els Fabrés eren velers
i segurament a partir de la davallada del sector per les guerres contra
Anglaterra, la Guerra del Francès i finalment per la pèrdua de les colònies
americanes, l’ activitat continuadora de l’antiga galoneria de la seda va ser
la de la cinteria de cotó i és a la que es va dedicava Antoni Camps des de 1818
pare d’Antoni Camps i Fabrés i a la que es van dedicar quan després de la mort
d’aquest es traslladen a Barcelona i que serà l’activitat a la que es dedicaran
fins que amb Ramon Camps i Miró finalitza a la fàbrica de Sant Vicenç dels
Horts . Els besavis d’en Ramon Camps i
Miró, Antoni Camps veler[2] i
Rosa Fabrés . En Antoni Camps va ser víctima dels lliberals el 17 de novembre
de 1822, al lloc anomenat els Tres Roures, foren afusellats 24 veïns de Manresa
acusats de reialistes. Les ordres directes provenien de Rotten, que actuava
d’acord amb les directrius del comandant en cap, Mina, que pretenia exterminar
els guerrillers absolutistes mitjançant el terror. Aquesta va ser una de les execucions
col·lectives més sagnants portades a terme per les tropes constitucionals
durant el període 1822-1823.[3] Antoni
Camps havia estat elegit capità de les milícies voluntàries reialistes de
Manresa que és el primer lloc on va esclatar la contrarevolució, a l’estiu de
1822, per impedir que els lliberals tiressin endavant l’aplicació de la constitució de 1812 amb les conseqüències
que tenia sobre els privilegis de l’església i de la monarquia.
El catorze de setembre de 1822 havia nascut un fill d' Antoni Camps i Rosa
Fabrés que fou batejat amb els noms d’Antoni, Josep i Domingo, sent padrins en
Domingo Fabrés, veler i Ignàsia Camps vídua, tots dos de Manresa.[4]
[1] “Discursos biogràfics de D. Antoni Camps y Fabrés
y D. Magí Pontí y Ferrer que en la solemne sessió celebrada en la Casa de la Ciutat
de Manresa, lo dia 1 de setembre de 1900 pera col·locar sos retratos en la galeria
de manresans il·lustres llegiren los senyors D. Jaume Collell, prevere canonge
de la Seu de Vich y D. Ignasi Simon y Pontí advocat de Lleyda” Impremta de Sant
Joseph. Manresa-1901. Transcripció de la partida de baptisme de l’Arxiu
Parroquial de la Seu de Manresa. Pàg. 14.
[2] Teixidor de vels de seda. El seu
camp de treball era molt ampli —per exemple, a Manresa, més de 30 especialistes
de teixits—, però centrat en els vels i mocadors de seda, tafetans i burates;
també utilitzaven el cotó i el fil mesclat. A Manresa es formà el 1702 l'art major
de la seda; segons les ordinacions del 1794, s'anomenava el "gremi de les
tres arts": velers (els més importants), perxers i passamaners. G.E.C.
[3] “Successos de Barcelona (1822-1835) Anònim.
Biblioteca Torres Amat- Edició a cura de Josep Maria Ollé Romeu. Departament de
Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona pàg. 29.
[4] Totes les referències biogràfiques d’Antoni Camps
i Fabrés són tretes del llibre referenciat a l Nota 1. i del Pròleg biogràfic
fet per Jaume Collell prevere del llibre
“Poesies” d’Antoni Camps i Fabrés editat a Manresa per l’Establiment Tipogràfic
de Sant Joseph, el 1894
Rosa Fabrès, al quedar-se vídua, amb el seu fill, Antoni Camps i Fabrés, de
dos mesos, es trasllada a Barcelona seguint la fabricació de vetes amb
l’acreditada marca manresana del “Sol
voltat d’uns rosaris”.
Es van instal·lar al barri de Sant Pere, en el carrer Bou de Sant Pere, el
primer barri industrial de Barcelona que en el segle XVIII es van instal·lar
les primeres fàbriques i obradors de llana, seda i adob de cuiros i pells i de cànem i cordes, aram, corders.
Va influir aquest creixement el lliure comerç amb América. Van proliferar tant
que al 1874 es va prohibir que s’instal·lessin més fàbriques degut a la contaminació
per fums i olors provocat per les emanacions dels processos de fabricació i que
molts d’ells eren nocius.
La indústria de la seda constituïa el col·legi de velers i cintaires que conserva
la casa gremial en el carrer Sant Pere Més Baix número 1.
El monestir de Sant Pere de les Puelles, del segle X, que després de moltes
anades i vingudes de les monges es convertir en parròquia l’any 1851 i llevat
del període 1869-1875 que es va fer servir de presó va ser de referència per
molts dels fabricants tèxtils que es van establir al barri de Sant Pere, entre ells la família Camps.
Antoni Camps i Fabrés va estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona, que
era a l'Església de Betlem de les Rambles,
humanitats, filosofia, francès, italià,
música, dibuix i mecànica. Va arribar el dia en què va haver de triar si seguia
la carrera literària per les seves aptituds i aficions o si, per conveniències
de la família, es dedicava a la indústria de les vetes, finalment va triar
aquesta última.
Tot això li donaran un prestigi i una posició econòmica molt important en la societat barcelonina de
l’època.
Obrir nous mercats més enllà de Catalunya,
comercialitzant una nova classe de veta
que la presentà al mercat amb una etiqueta que diu: “Dotze rulls lligam estret fort” i en
aquella época en que a castella rebutjaven tot el que era català, ho van
prendre con si fos anglès o alemany.
Quan morí el seu pare, sols tenia, a Manresa, uns quants telers de mà, i
quan ell morí, en la fàbrica de Barcelona es teixien diàriament 100 kilòmetres
de veta.
L’ altra faceta va ser la literària que li valer el sobrenom de “Lo industrial
poeta”.
Fou dels primers en seguir l’esclat
del Renaixement amb la trilogia Pàtria, Fe i Amor. La seva obra “Los Tres sospirs
del Arpa” guardonada amb la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona el
1861 que P. Blanco
García[5] diu:
“balada de incontestable valor, de vibrante y recia energia, un himno de guerra
que traduce como ningún otro los resentimientos de Cataluña contra Castilla.”,
i que ens mostra la personalitat
d’Antoni Camps. També de caràcter llegendari de la història de Catalunya escriu: Lo comte
Borrell, Otjer, Berenguer lo Fratricida, La última proesa del rey En Jaume, ...
Com a devot de la Verge María i especialment de la Verge de Montserrat,
perquè com diu Collel, és el “símbol august de la Patria catalana”, fou font d’inspiració de molts dels poemes
que va escriure: Lo vot del trobador, Lo solitari de Montserrat, A la
Restauració de Montserrat, A Maria Inmaculada, A la Virgen María, A la Santísima
Virgen María, ...
[5] Blanco
García, P. Francisco., historiador de la literatura i autor de ”La
literatura española en el siglo XIX.”Madrid: Saénz de Jubera, 1891-1894 [3 volums]
